les últimes setmanes s’han obert llibreries importants a Bogotà, a Barcelona i en altres ciutats de tot el món. Passada la pandèmia, els espais del llibre per excel·lència gaudeixen de màxima vigència. Ha estat el tema de la conferència internacional de llibreters i editors d’aquest any, als Emirats Àrabs.
La nova llibreria de Bogotà es diu Ficciones, ocupa una casa senyorial i es defineix com a “bar de llibres”, perquè al fons disposa d’una barra i de diverses taules on prendre un cafè o dinar envoltats de literatura. Tot i això, el tret definitori potser és la xarranca que decora el terra de la secció infantil: entre el joc i el ritual, tota llibreria convida a un viatge entre dos mons, el de la lletra impresa i el de les idees, i el dels objectes i el de la imaginació i la crítica. Per això les llibreries s’han tornat crucials en la nostra època: perquè són les interfícies ideals entre la realitat física i la virtual.
Juntament amb diversos socis, ha impulsat el projecte Consuelo Gaitán, que va dirigir la Biblioteca Nacional de Colòmbia. A la festa d’inauguració, que va aplegar tant lectors de la zona com figures culturals –des de la llibretera María Osorio fins a l’escriptora Piedad Bonnett– em va dir que “després d’haver treballat en l’àmbit públic i mobilitzar l’índex de lectura a través de les biblioteques públiques, ens vam proposar d’obrir una llibreria literària amb la convicció que el llenguatge de les ficcions il·lumina i enriqueix la realitat”. L’objectiu és prescriure i comerciar, però també promoure la cultura de la democràcia i de la pau. Gaitán afegeix: “Volem donar suport al projecte de la Biblioteca de Memòria Indígena de la Sierra Nevada, que recull els sabers i la cultura dels pobles originaris”. La curació de bons llibres uneix les llibreries amb les biblioteques, també la voluntat de defensar el poder de les dades i els fets en el context actual de postveritat.
Ficciones és molt a prop de Prólogo i Wilborada 1047, dues institucions de Bogotà, i al barri veí de Teusaquillo, que s’ha convertit des de la pandèmia en el districte llibreter per excel·lència de la capital. Entre les seves llibreries, destaquen la clàssica Casa Tomada i les noves Garabato i Matorral, la icònica arquitectura de la qual s’encomana viralment pels perfils d’ Instagram, però n’hi ha més. Moltes més. De totes les mides, generalistes i especialitzades, amb esperit comercial i d’ànima activista i social. És un dels booms de llibreries que també ha tingut lloc en altres capitals d’ Amèrica Llatina, com Buenos Aires. Pel que sembla, no s’imaginen sense llibreries.
Un fenomen internacional. Les inauguracions recorren tot el continent americà, de sud a nord. La Librería Atlántica ha creat una nova sucursal a Santiago de Xile que també destaca pel disseny (i la viralitat). A finals de l’any passat la llibreria californiana The Ripped Bodice va obrir una sucursal bessona a Brooklyn, Nova York. És difícil trobar una metròpolis que no hagi inaugurat recentment un establiment magnètic consagrat als llibres. Al febrer va obrir a l’ Eixample de Barcelona Backstory Bookshop, amb una gran oferta de llibres en anglès i un espai infantil literalment de somni: convida els nens i nenes a ajeure’s i llegir. I al març va obrir al barri de Gràcia Sonora, també focalitzada, però en títols sobre música i àudio.
La Librería Atlántica ha creat una nova sucursal a Santiago de Xile que també destaca pel seu disseny
El 2023 ja va ser un any important per a les llibreries a tot el món. Només tres exemples. A París va obrir les portes Babylone, en un impressionant espai brutalista, sota l’estructura de la marca Saint Laurent. A Nova Delhi la prestigiosa llibreria independent The Bookshop Inc va inaugurar una nova seu, també espectacular, en un centre comercial. I a Florència, Odeon Giunti, que fusiona la llibreria amb un cinema amb cent anys d’història, es va convertir en el nou atractiu turístic dels lletraferits de tot el món. Com diuen a la pàgina final de la publicació que explica la seva història, la metamorfosi ha volgut “fer de l’ Odeon un lloc de cultura que es projecta cap al segle XXI: obert cada dia del matí a la nit, i on anar per trobar-se, escollir un llibre, veure una pel·lícula o contrastar opinions”.
Totes aquestes tendències es van analitzar el 27 i el 28 d’abril a la Sharjah Booksellers Conference, que va tenir lloc
a Abu Dhabi, la capital de l’emirat àrab que s’ha dedicat completament al món del llibre (és la primera zona franca del món editorial, exempta d’impostos). Entre els ponents, hi havia l’italià Andrea Giunti, que lidera la cadena de llibreries més gran del seu país, ara nova sòcia del vell cinema Odeon; o Émile Tyan, d’una altra cade- na, l’ Antoine, que suma dotze locals al Líban; juntament amb altres col·legues dels cinc continents.
Un era l’expert mexicà en la cadena del llibre Fernando Pascual, responsable a Amèrica Llatina de l’empresa de serveis editorials Lantia, que publica la revista Publishers Weekly en español . La seva percepció va ser que “es perceben nous ànims per creure que val la pena lluitar per tenir un espai físic per compartir la veu d’un catàleg” i que estem davant “un creixement del consum de llibres en paper a través de punts de venda especialitzats”. La pandèmia ens va recordar la importància del contacte i de la trobada, que la vida ha de ser tant digital com en cos, paper, pell. Per això Amazon i la venda en línia s’ha consolidat, però no ha eclipsat el comerç tradicional.
De Reading Rhythms es defineix com “una festa de lectura” i no un club de lectura. En bars exclusius de Nova York, terrasses o parcs desenes de joves compren una entrada de 20 dòlars (18 €) per llegir acompanyats, però en silenci, mentre sona bona música. Si no et registres, no saps l’ adreça de la trobada. Es tracta de pertànyer a una comunitat de booklovers amb qui saps que et sentiràs còmode, segur, afí, de convertir en contrasenya i mercaderia un estil de vida.
A Bogotà, Ficciones es defineix com un “bar de llibres” que pretén promoure la cultura de la democràcia i la pau
La publicació digital xinesa Jing Daily ho va dir el 12 de març en un titular: “Les llibreries són l’última obsessió de les marques a la Xina”. Gràcies a elles, poden connectar amb joves consumidors que prioritzen les experiències culturals, les qüestions de gènere i una vida menys accelerada. El mateix mes, la marca de cosmètica australiana Aesop va regalar a Shanghai 23.000 llibres escrits per autores en un esdeveniment. A la seu de la llibreria feminista Paper Moon i a la de la cadena japonesa Tsutaya, ara també al continent, marques de perfums també van dissenyar aparadors o botigues temporals.
Però les llibreries no són només sexis, també són hipercrítiques. A la Rússia de Putin, les independents venen llibres d’història d’ Ucraïna i de l’URSS, sobre pacifisme i sobre cultura LGTBI+. I, com explicava Li Yuan a The New York Times , els migrants xinesos creen una xarxa de tertúlies i debats a les llibreries de les ciutats on viuen. Cita la llibretera Annie Jieping Zhang, que després de treballar a Hong Kong dues dècades es va mudar a Taipei el 2022 i va obrir una llibreria que ja té una sucursal a Chiang Mai, Tailàndia: “Vull que sigui el lloc on els xinesos de tot el món puguin intercanviar idees”. Alhora ha impulsat Matters Lab, una xarxa social no centralitzada. El nom de la llibreria és perfecte: Nowhere. En efecte: és a tot arreu i enlloc.