No és la primera vegada que la primera adversitat que es troba es converteix per al Barcelona en un Everest impossible d’escalar. L’equip de Xavi s’ha ofegat en un got d’aigua en moments clau de la temporada gairebé sense nedar per salvar-se o veure si podia tocar el fons per agafar aire.
Feble en les adversitats. Les últimes tres derrotes contra el PSG, el Madrid i el Girona es poden explicar, respectivament, per l’expulsió d’ Araújo, l’empat de Lucas seguit del gol de Fermín i la cessió fatal cap enrere de Sergi Roberto que va provocar el 2-2 de Portu. El Barça va acotar el cap en els tres partits després d’aquells tres episodis malgrat que encara quedaven molts minuts de partit.
A punt va estar de passar també contra el València després de l’excés de confiança de Ter Stegen volent driblar amb un barret Hugo Duro i que li va costar l’1-1 a la mitja hora. No va ser fins al 83 que els blaugrana van tornar a recuperar l’avantatge.
És la demostració que a la primera esquerda, el Barça s’ha fet miques. Després d’una bufetada, ha posat l’altra galta. Amb la moral tocada, ha estat incapaç de calmar-se i reaccionar malgrat que el futbol és un joc d’errors. Va dramatitzar les equivocacions i es va enfonsar amb facilitat.
Aquesta temporada la fragilitat mental ha estat una llosa. Els blaugrana no han pogut ser competitius, ja que no han tingut seguretat defensiva (68 gols rebuts) però tampoc ofici. En 10 partits han encaixat tres gols o més. És a dir, en un de cada cinc partits que ha jugat han tingut aquell hàndicap. I, esclar, només en van guanyar un: a l’agost a l’estadi de la Ceràmica.
Cinc gols va rebre del Vila-real a Montjuïc el 27 de gener, la nit que Xavi va anunciar la seva dimissió –tot i que a l’abril se’n va desdir– mentre que en cinc enfrontaments directes es va acabar enfonsant amb quatre dianes del contrari, tres van costar títols (el clàssic de la Supercopa de l’ Aràbia, a San Mamés a la Copa i a la tornada dels quarts de la Champions contra el PSG) i els altres dos van ser contra el Girona (2-4 i 4-2).
El problema és que no han estat només els rivals forts els que n’han abusat, perquè també l’ Anvers o el Granada li han fet tres gols en 90 minuts.
Malbaratament sense talent. La concatenació d’ errors al camp ha tingut continuïtat en les inversions i la planificació. Hi ha una falta de talent alarmant a la plantilla. I això després de gastar-se gairebé 250 milions, sense els variables, en cinc fitxatges. Ferran Torres va ser el primer desemborsament important el desembre del 2021. L’estiu següent van arribar Lewandowski, Raphinha i Koundé. Al Nadal s’hi va unir Vitor Roque.
Tots, excepte el francès, són davanters i únicament Lewandowski va ser de debò decisiu la seva primera temporada, en el qual va marcar 33 gols. En l’actual en són 24 (5 de penal), un número que, unit al fet que tindrà 36 anys a l’agost i el seu salari és ascendent, fa que el seu futur estigui en l’aire.
En un moment delicadíssim encara grinyola més la malgastadora aposta per Vitor Roque, que no ha debutat a la Champions i només suma dues titularitats a la Lliga. En els últims quatre partits Xavi no l’ha fet entrar. “O té més minuts o se n’anirà venut”, va avançar l’agent del brasiler, André Cury, a RAC1. L’entorn del futbolista no vol sentir parlar d’una cessió i pressiona. “El noi té contracte. Si vam triar el Barça, perquè teníem altres opcions per guanyar el doble, és perquè volíem jugar al Barça. Però si el club o l’entrenador no el deixa demostrar el que val haurem de buscar un altre camí”.
Tot i que és veritat que també hi ha la voluntat de fixar-se i contractar jugadors que arriben lliures i de franc. Des de la seva victòria a les eleccions del març del 2021 han aterrat 11 jugadors a cost zero ( Agüero, Memphis, Eric Garcia, Aubameyang, Alves, Christensen, Kessié, Bellerín, Marcos, Gündogan i Iñigo Martínez), sense comptar cessions.
L’economia no s’enlaira. Després d’una temporada en blanc, en la qual la millor notícia i gairebé l’única és –altre cop– el protagonisme de la Masia amb els descobriments de Lamine Yamal, Cubarsí i Fermín, si no hi ha novetats el Barça tornarà a tenir problemes per inscriure futbolistes. Amb la massa salarial excedida, guanyar fair play financer dependrà d’algunes vendes de futbolistes importants i de complir amb el pressupost de la temporada. A l’exercici es comptabilitzen com a ingressos 40 milions del primer pagament de la venda del 49,5% de Barça Studios a Libero. Uns diners que el club no ha vist, ja que l’empresa alemanya es va fer enrere. La directiva de Laporta ja fa temps que anuncia que té altres ofertes de nous compradors, però els diners, que han d’entrar abans del 30 de juny, continuen sense arribar.
Amb vista a la pròxima temporada, en la qual podria no anar a l’Aràbia a la Supercopa, amb el perjudici econòmic que això representa –per al primer Mundial de clubs tampoc no s’hi va classificar–, el Barça es va comprometre amb la Lliga que rebria (també de Libero) 60 milions més per aquella mateixa palanca, que evidentment també cal buscar. El dels comptes és un altre dels pecats que és reiteratiu.
