El Reial Madrid i Carlo Ancelotti semblen haver nascut l’un per a l’altre, fet que confirma una vegada més que al club blanc només funcionen els anomenats entrenadors de mà tova, de l’estil del tècnic italià, com abans ja ho van ser Zinédine Zidane o Vicente del Bosque, molt allunyats del model malcarat, setciències i poc flexible que van representar fa pocs anys i amb poc èxit José Mourinho o Rafa Benítez.
Amb la Lliga guanyada dissabte, la número 36 del Reial Madrid, Ancelotti ja té 12 títols des de la banqueta dels blancs, supera en un els onze guanyats per Zidane i s’acosta encara més als catorze de Miguel Muñoz, el més premiat de tots. I més enllà d’això és de llarg el segon entrenador amb més victòries, amb 205, molt per sobre de les 172 de Zidane, tot i que per sota de les 357 de Muñoz. Però Ancelotti ho ha aconseguit en cinc temporades, mentre que Muñoz va estar des del 1958 fins al 1974.
Als 64 anys, i amb contracte fins al juny del 2026, Carlo Ancelotti definia la seva feina amb una sentència molt del seu estil: “Tinc la idea molt clara sobre el nostre paper. Hi ha dos tipus d’entrenadors: els que no fan res i els que fan molt de mal. Llavors, jo intento estar en el primer grup, el dels que no fan res”, va afirmar.
L’entrenador italià ja ha guanyat un títol més que Zidane (12) i s’acosta als de Miguel Muñoz (14)
Per Ancelotti, la clau de volta de la seva manera d’entendre el futbol demana adaptar-se ell a les característiques del seu jugadors i no posar-los en un sistema tàctic rígid. Quan se li retreu la falta d’estil del seu Madrid (o se li insisteix que el seu equip només busca la victòria a qualsevol preu) l’italià considera que el mèrit més gran d’aquest Madrid és tenir diversos sistemes i saber-se adaptar a les circumstàncies del moment.
Una dada. Aquest és el primer Madrid de la història que guanya una Lliga sense tenir un dorsal nou. El seu davanter centre, Joselu, és un jugador gairebé residual.
I el Madrid d’aquesta temporada és un equip que ha anat evolucionant. Va començar la pretemporada amb un nou sistema al voltant d’un rombe al centre del camp, amb Bellingham a la punta i Vinícius i Rodrygo a la davantera. L’equip no va caure amb els tres trencaments d’encreuats ( Courtois, Militão i Alaba), ni tampoc amb les lesions musculars de Vinícius, que l’han deixat onze partits fora. Durant aquells mesos sense el brasiler Bellingham va sostenir el Madrid amb 17 gols en totes les competicions. Dos dels quals van servir per tombar el Barcelona i donar un cop anímic a la Lliga.
Ancelotti: “Hi ha dos tipus de tècnics: els que no fan res i els que fan mal; soc dels primers”
En un vestidor amb menys egos que en altres temps la plantilla creu en Ancelotti perquè el veuen just. I té proves. No li va tremolar la mà en el passat per asseure Hazard i Bale, els dos jugadors que més cobraven, o aquest any per donar la titularitat a Lunin per sobre de l’acabat de fitxar, Kepa. Entre les tasques d’ Ancelotti n’hi ha una altra que es valora d’una manera molt especial als despatxos. Reconduir Vinícius, una cosa que es considerava si no impossible, molt difícil. I fa dos mesos que el brasiler està dedicat només a jugar al futbol.
