El Reial Madrid va golejar al Bernabéu el Cadis en un partit plàcid, només ben jugat a la segona part, i ja amb els deures fets va esperar a veure què feia el Barcelona a Montilivi. Amb la derrota dels blaugrana contra el Girona, va aconseguir el títol quan falten quatre jornades per al final, la seva Lliga número 36. Ara, té tres dies amb la moral pels núvols per preparar la semifinal de la Champions contra el Bayern, que ve empatada de Múnic.
Aquesta ha estat una Lliga dominada pels blancs de principi a final i, tot i això, ha estat tota una sorpresa per al Madrid en un any que s’esperava de transició, perquè la temporada començava sense el seu millor jugador, Karim Benzema (per a esglai del club que esperava que renovés, el francès va acceptar una megaoferta de la Lliga àrab), i amb dos trencaments de lligament encreuat les primeres setmanes que van afectar dos dels pilars de l’equip: Thibaut Courtois i Eder Militão. Per si fos poc, aviat va patir un tercer trencament d’encreuat, també a la defensa, la de David Alaba.
Tot i això, el Madrid va recórrer de seguida a la seva coneguda resiliència i va començar a sumar victòries emparat en el jugador de la Lliga sense discussió: Jude Bellingham. Tot i que als futbolistes britànics els costa d’adaptar-se a la Lliga espanyola, el jove jugador anglès, que a l’estiu va fer vint anys, va aconseguir els comandaments de l’equip i va destacar també per la seva vena golejadora: suma 18 gols a la Lliga amb el que va marcar ahir al Cadis.
Va ser fonamental en el rendiment de l’anglès el pla que li va dissenyar Ancelotti, que va canviar el dibuix de l’equip d’un 4-3-3 a un 4-4-2 en què Bellingham ocupava la part de dalt del rombe, prest a connectar amb Vinícius i Rodrygo.
L’altre jugador de la temporada ha estat Vinícius, sempre amb tot el soroll que l’acompanya però decisiu quan l’equip més el necessitava. Altres jugadors diferencials han estat Lunin, que van acabar traient la titularitat a Kepa, fitxat molt de pressa per la lesió de Courtois; Brahim Díaz, el jugador número dotze ideal, i Rüdiger, que es va erigir en un colós en la defensa. Tampoc no va defraudar Joselu, cedit a preu de ganga per l’Espanyol i que va aportar la seva quota de gols.
Demostra la bona temporada del Madrid el fet d’haver perdut només un partit en tota la Lliga, al Metropolitano contra l’ Atlètic (3-1). I només un altre més en tota la temporada, també contra els matalassers, però a la Copa.
En el deure d’aquesta Lliga, el Madrid té dues grans polèmiques: especialment el 3-2 a l’ Almeria al Bernabéu el 21 de gener, amb grollers errors arbitrals a favor del Madrid; i el gol fantasma no concedit a favor de Lamine Yamal en l’últim clàssic. El Madrid pot argüir que també va patir una polèmica important, el gol anul·lat a Jude Bellingham a Mestalla que hagués suposat la victòria contra el València, una jugada que va ser anul·lada mentre la pilota era a l’aire. Les protestes de l’anglès li van costar dos matxs de sanció.
El partit contra el Cadis va ser per als blancs dels més fàcils de la temporada. Quan faltaven quatre dies per rebre el Bayern, només va jugar un titular: Nacho. Va tornar Courtois i després d’una primera part avorrida, el Madrid hi va posar ritme i va guanyar amb gols de Brahim, Bellingham i Joselu. L’equip no va ser ahir a la Cibeles. Tot està pendent de la Champions.
